Comencem pel principi….
Definim Pedrea:
1 Conjunto de números premiados con una cantidad pequeña en la lotería nacional.
2 Enfrentamiento entre varias personas que se lanzan piedras.

A mi m’intriga la primera definició encara q la segona és força interessant.

Quans núm. de pedrea hi solen haver de pedrea? 300-400-500…?
Pq sempre la pedrea és pel núm inmediatament anterior o posterior al q tu tens?
Pq ens resisitim a llençar els núm. esperant el llista de pedrea quan MAI toca res de pedrea? els mirem i remirem i pensem…uff amb la quantitat de núm premiats q hi ha..el meu segur q hi és! però no…sempre queda per sota o per sobre i el més curiós és q parlis amb qui parlis es troba enla mateixa situació!!…llavors digueu-me a qui nassos li toca la pedrea??
Existeix realment?
És una invenció de la Loteria Nacional pq no ens sentim tant idiotas un cop ha sortit el gordo i el flaco i a nosaltres no ens ha tocat ni la devolució, i ens enganyen fent-nos creure q ens tocarà encara q sigui la pedrea?
I ja possats a preguntar…
Pq aquest nom tant lleig?? pq jo molts cops dic Pedrera…no m’acabo d’enterar si es diu pedrea o pedrera …
No serà una llegenda urbana??

Estic intrigada…acabo l’any amb una intranquilitat corporal produida per la pedrea q no sé pas si algú em podrà treure…

Barcelona, 20 de juliol de 2008. Gracias Gromit.

“Si Springsteen no hubiera nacido en los USA, lo hubiera hecho en Barcelona. Sin duda. Nadie como la gente de esta ciudad quiere y entiende a Bruce, y nadie se entrega de una manera tan apasionada e incondicional a su música. Viene siendo así desde 1981 cada concierto aqui es una fiesta… .”Barcelona, you are the best”, resumía un Bruce que en la recta final se ponía sobre los hombros una ’senyera’ lanzada desde el público mientras Springsteen listo para una pequeña confesión pública dijo : “Este es un lugar especial para nosotros”.” ( Magazine The Rolling Stone )

Els animalons m’encanten, tots en general, n’hi ha que d’una manera especial com els llops i els pingüins per diversos motius, que algún dia us explicaré… però si hi ha una espècie que em genera simpatia per damunt les altres espècies  i em fa riure només veurel’s,  són les Suricatas. Són autèntiques i si algún cop teniu ocasió de veure algún reportatge d’elles per la TV no us el perdeu pq flipareu del seu comportament…

Al Zoo de Bcn hi són…i et venen unes ganes de robar-ne algún!

Declar que no tenc voluntat,
que es colors me fascinen,
que es meu cor se dilata davant
es mínim signe de vida.

Dins es meu tros d’atmosfera
no vull que hi entri ningú,
hi ha un poquet d’aire en reserva,
l’has d’alenar només tu.

La  teoria del caos tracta el comportament de determinades situacions que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a «caos», que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dóna lloc a una evolució posterior molt diferent. Com a resultat d’aquesta sensibilitat, el comportament del sistema té una aparença aleatòria, malgrat que el sistema és totalment determinista.Cal remarcar que, contràriament al significat habitual del terme «caos», els sistemes caòtics no presenten gens d’aleatorietat , malgrat que el seu comportament ho sembli. En altres paraules, donades unes condicions inicials determinades, es pot calcular amb el grau de precisió que es vulgui l’estat del sistema en qualsevol instant de temps posterior.  La caoticitat prové del fet que si es canvien lleugerament aquestes condicions inicials el resultat no canviarà lleugerament , sinó que pot ser RADICALMENT DIFERENT.